PEP LLADÓ A LA TRANS-NOMAD ENDURO ADVENTURE RACE

La TRANS-NOMAD ENDURO ADVENTURE RACE és la primera competició d’enduro per etapes a Espanya de ciclomuntanyisme que permet descobrir i explorar algunes de les més espectaculars ascensions i descensos del Pirineu Aragonès, reservada per a un número limitat de participants que conviuen en
igualtat de condicions en un campament base durant quatre dies. Esdeveniment d’enduro que es va celebrar durant els dies 13-17 de setembre de 2017.

Va ser la segona edició on cercaren noves ascensions, nous reptes que superar, per a després gaudir dels millors descensos dels nostres Pirineus.

En Pep Lladó, va participar enguany a aquesta prova i ens explica una mica allò viscut:

Dia 1:
Pujada al Portillon portant la bici a l’esquena. La baixada molt tècnica amb molta corba tancada, molta pedra i roca, però molt neta.
Pujàrem a l’Hospice de France pedalant i plovent.
El Prat de la Hont, preciós, divertit i exigent ( semblava un bosc d’en Tolkien)
Dormim al càmping de Les bagneres de Luchon. On continuava plovent.
Dia 2:
Per variar en despertàrem amb pluja. Ens varen dur amb bus fins l’entrada del túnel de Vielha, Port de la Forqueta que pujàrem en unes 2 hores passant a Espanya, portant la bici i nevant. Després del T1 amb furgonetes ens aproximaren fins a la pujada del Comodoto de 1825 metres.
El primer tram de baixada, per inclinació, estat del sol i traçat, crec que és el més difícil que he baixat mai.
La resta va ser molt divertit, llevat que al darrer enllaç ens perdérem uns 6 corredors i férem uns 15 kilòmetres extra que al dia següent pesaven.
Dormim, poc, al càmping de Bielsa.

Dia 3:
Ens aixecàrem a les 5 del matí, la lluna encara alta, berenàrem i carregàrem les bicis.
Marcava 3°C. En varen fer el trànsfer en furgo fins a Olbón de Urbiceto i vàrem portar la bici a l’esquena fins al Puerto de la Madera. Baixada espectacular, llarga, llaaaargaaa i
exigent, com a totes. Els bike-Patrols molt pendents dels trams perillosos.
Arribàrem al fons de l’avall de Tabernés i per vorera del riu a l’avituallament a Bladós.
26 kilòmetres de pujada fins al T3 i jo no vaig pensar a agafar aigua. Aquí començaren els meus problemes. Quan arribàrem a dalt va entrar vent gelat, acompanyat de neu. Vaig menjar tot el que duia però estava deshidratat. El T3 va ser un infern per a mi.
Baixava amb els frens clavats i sense reflexes vaig caure un parell de vegades, sense més conseqüències, perdent un temps preciós, però era el que hi havia.
Arribàrem al càmping de Castejón de Sos i es va posar a diluviar per unes hores.
Dia 4:
Tot va anar rodat, més o menys recuperat. Pujarem unes 2 hores bici a l’esquena i ens esperaven unes vistes impressionants dels Pirineus! Des de la Pianna Pomé. Un descens molt variat.
El T2 va súperar el T1, una baixada per un bosc d’alzines i roures, molt tècnic i exigent.
Acabàrem a Anciles, un poblet medieval molt ben conservat.

Un cop al T5 m’envaí una sensació estranya, mescla de ganes de que no acabés i d’arribar a meta. No se si va ser per això que el darrer tram era com si visqués un somni i tot fluís a càmera lenta, com a per assaborir els darrers metres d’aquella experiència fabulosa i inoblidable.
Cap lesió, cap avaria mecànica i tota una aventura a la que he quedat convidat a tornar!!!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s